Viatjar

És fantàstic viatjar, ara mateix ho enyoro. Ara mateix agafaria una furgoneta i marxaria dos mesos a donar la volta a Europa. La sensació de trencar la rutina, de nervis, d’aventura, d’anar a descobrir alguna cosa nova. Se’t posa un pessigolleig a la panxa i et notes com un explorador que comença el camí cap a un destí desconegut. Aquesta sensació és la més important: la de mantenir el cap ben obert, la ment com una esponja per devorar i digerir tot allò que vindrà de nou. Sense aquesta sensació no viatges. Jo m’he trobat a una illa al nord de Rússia amb un senyor indignat perquè una cabaneta de fusta no tenia el jardí ben endreçat. Clar! A 40 sota zero aquelles persones només han de pensar en tenir un bonic jardí perquè els turistes puguem fer la foto. Això no és viatjar. I ja pots anar a Mart o més lluny, a la galàxia d’Andròmeda, que així no es viatja. El viatge prefabricat existeix i cada cop més. Les pors ens fan apartar-nos de l’aventura i cerquem una aventura plastificada, sense cap sotrac. Amb aquella àvia vietnamita que surt d’una casa de fusta com si fos un autòmat per tal de que la puguis filmar. El viatge comença al teu cap, no calen països molt llunyans. De petit anava a estiuejar a Segur de Calafell... i en arribar tenia la mateixa sensació de quan he fet un llarg viatge, molt lluny, molt més lluny, el viatge es troba sempre a dins...
Però encara tinc una altra idea al cap: estic convençut que el viatge més gran pot estar a la volta de la cantonada. Pots calçar-te les botes de muntanya, agafar grampons, la roba d’abric i escalar la paret de roca i gel que impedeix que parlis amb la teva amiga de l’ànima per un malentès. Pots posar-te les ulleres de submarinista, les aletes, el vestit de bany i bussejar dins els ulls meravellosos d’aquella persona tan especial per observar la seva ànima. Pots vestir-te amb la teva millor roba d’esport, les millors bambes i una cinta al cabell per tal de córrer fins aquell amic especial que fa set anys es va separar de tu. També pot posar-te el vestit de ballar i cercar els somriures de tots els que t’envolten per fabricar una bonica melodia que et faci moure els peus. També pot apropar-te vestit de camuflatge, silenciosament a aquella àvia que tan t’estima i portar-la a una de les teves aventures diàries amb les teves paraules.

El viatge és dins nostre, el viatge és el dia a dia, viatgem doncs!!!